Sisena carta de Viki als seus fans de la Marea Blava

Hola a tot@s!
No se molt bé per on començar… Gràcies de tot cor! a tots i cadascun de vosaltres!
Gaudiu de les nits de lluna plena, i quan no estigui ella, seguiu brillant, perquè sou estrelles”i la vostra llum m’il•lumina en el camí de la vida” gràcies de cor pel vostre afecte.
Gràcies a Marco de nou pel teu talent en el paper, gràcies Aruka, petonets a Silvia, Gema, Pablo, Sheila, Irene, Sonia “a tots” que formeu part de la meva vida, gràcies una vegada més, i per favor no em tingueu en compte els noms que no esmento perquè us tinc presents a tot@s.
Gràcies pels regals, per les cartes, pels vídeos que feu que m’emocionin. Gràcies per l’àlbum que m’heu enviat, és una autèntica passada, com dieu és espectacular, no se com donar-vos les gràcies per tant malbaratament d’atencions i afecte.
Gràcies pel somriure dels nois de Verge del Rocío, especialment a Ivone, ets un cel, no deixis de somriure, ni tu, ni cap dels teus  companys ( O bé posar entre cometes “compis”.)
Una abraçada forta als papis i mamis que he tingut el plaer de conèixer aquesta tarda. Gràcies a petits desitjos, per haver-me contactat. Conteu amb mi. Contaré amb vosaltres.
Gràcies a Angeles, Rafa, Raquel. Un petó enorme a Raquel i Lucky. Gràcies als meus pares, i les meves germanes, us vull cada dia més, i com sempre em costa menys dir-ho per carta, Gràcies per la iniciativa de la guitarra, era innecessari, però us ho agraeixo de cor, i quan la tingui la guardaré com un tresor, que és precisament el que sou vosaltres, el meu gran tresor.
Estic molt entusiasmada amb el disc, vull que ho sapigueu, cada vegada queda menys temps per a poder contar-vos més, estic molt feliç, gaudint cada dia d’aquesta oportunitat, espero gaudir-la al costat de tots vosaltres molt aviat. El meu pare sempre em deia que el bo sempre es fa esperar, i és cert, però quan arriba és meravellós, com aquest instant de la meva vida, i vosaltres formeu una part molt important de tot això, ja ho sabeu.
No sabeu el feliç que em fa saber que us interesseu per la música que m’apassiona, és genial veure-us interessats en tot, no deixeu de sorprendre’m, tan de bo pogués donar-vos l’abraçada que desitjo a tot@s. De moment donar-vos per abraçats en la distància fins que tornem a reunir-nos.
Sense més començo a acomiadar-me, no sense abans manar un  petonàs (o petó molt gran) als meus Tanias, a Manu, Pablo, Paula, Patty, Reke, Jorge, Ross. Penso en vosaltres sovint amb nostàlgia.
Petonets!
“El covard solament amenaça quan es troba sa i estalvi”
“No és necessari que la bondat es manifesti, si no que es deixi veure”
“Mai l’odi ha estat apaivagat amb l’odi; l’odi es destrueix amb l’amor”
“Consola’t de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les”
Aquí queda, perquè investigueu, que com poc resulten ser bastant “interessants” XD. Us vol, sempre vostra, Virginia ¡la nena blava!