Cinquena carta de Viki als seus Fans de la Marea Blava

Hola tot@s!
Com va tot?
Jo molt contenta, i amb moltes ganes de tornar a trobar-me amb tots vosaltres…
Haig de donar-vos les gràcies pel vostre afecte…és increïble!
El Dissabte a Sabadell ho vaig passar genial, va ser molt emocionant veure-us de nou, a més en Bora Bora em van tractar genial, i vaig gaudir molt de la vostra companyia.
No deixo de sorprendre’m positivament amb la vostra actitud, i no sabeu el que m’omple cantar per a vosaltres, de cor, de nou milers de gràcies a tots.
Abans que se m’oblidi un petó per a Gema i Pablo de Còrdova. Gràcies a Rafael Hispal, Raquel, Àngels Castell, Sheila, Irene i Sonia (sou un cel), i a totes les persones que encara que no nom esteu aquí donant-ho tot en cada moment.
Gràcies a Verónica, em va encantar veure’t de nou després de tant temps!.
Gràcies a l’organització de Bora Bora, perquè em vau fer sentir com en casa, a Víctor que sempre està al meu costat, gràcies de debò!.
Ara estic a Sevilla, és probable que aquesta tarda estigui amb Tania S, que no vaig poder veure-la el dia del seu homenatge, i em vaig quedar amb les ganes, és la meva noia, i l’hi mereix tot!
Li donaré una abraçada de la vostra part que sé que a ella també l’aprecieu.
Pel que fa al disc em trobo més contenta que mai, ja falta menys, i bé suposo que heu vist les entrevistes…seran temes originals, gens de versions, i molt fidel al meu estil, ja sabeu, ho faré de cor.
Quan tingui més notícies us ho faré saber.
Assec molt no haver pogut fer una quedada amb els més petits, ho vaig intentar fins a l’últim moment, però és alguna cosa que no depèn de mi, i que cal organitzar. El Dissabte vaig acabar tard i vaig estar dormint gran part del Diumenge. Però en el futur tractaré de fer alguna quedada per als més petits, paraula de la nena blava, aquí queda.
Espero que us sentiu feliços com jo, i que estigueu gaudint dels vostres moments, i dels vostres éssers volguts, que al final és el que importa, ser feliç.
Us mano milers d’abraçades i un besazo a tod@s!
Amb tot el meu afecte,
Sempre vostra,
Virginia.
Endevina qui ho va dir:
PD: “Es pot cantar sense paraules i convèncer amb el silenci”
PD2: “No abandonis les anheles de fer de la teva vida alguna cosa extraordinari”
Petons!